Aquest passat dissabte vaig tenir ocasió de fer quelcom diferent.
En José Luis Ibáñez, periodista, guionista i escriptor, a qui vaig conèixer arrel del seu bloc Detectiu Ferrer. La cara B de la història, em va convidar a participar a una xerrada al club de lectura de la biblioteca de Llinars de Vallés, amb el títol "Detectius de ficció i detectius reals".
Resumint molt, m'ho vaig passar de cine. En primera instància, escoltant la presentació del José Luis, sobre l'evolució de la figura del detectiu privat en la novel·la negra i la seva correlació amb les circumstàncies històriques. I no tant per que parlés de detectius, si no més aviat per que la història és una de les meves aficions secretes que, lamentablement, puc cultivar molt poc. Vaig disfrutar escoltant algú que es portava la lliçó molt ben apresa. Se li notava la passió pel tema.
A continuació em va tocar a mi el rebre... Vaja, que vaig haver d'aixecar-me de la cadira on estava còmodament instal·lat i respondre a un exhaustiu interrogatori dels assistents. Em sembla que si mai m'interroga el CNI no suaré tant. En tot cas, m'agradaria creure que vaig aconseguir explicar algunes realitats de la feina del detectius privats, més enllà dels tòpics, així com les raons legals i socials que originen algunes de les nostres actuacions professionals. Afortunadament el matí va passar volant i, espero que abans que no em fes pesat, se'ns va acabar el temps.
Gràcies per un matí tan ben aprofitat.
En José Luis Ibáñez, periodista, guionista i escriptor, a qui vaig conèixer arrel del seu bloc Detectiu Ferrer. La cara B de la història, em va convidar a participar a una xerrada al club de lectura de la biblioteca de Llinars de Vallés, amb el títol "Detectius de ficció i detectius reals".
Resumint molt, m'ho vaig passar de cine. En primera instància, escoltant la presentació del José Luis, sobre l'evolució de la figura del detectiu privat en la novel·la negra i la seva correlació amb les circumstàncies històriques. I no tant per que parlés de detectius, si no més aviat per que la història és una de les meves aficions secretes que, lamentablement, puc cultivar molt poc. Vaig disfrutar escoltant algú que es portava la lliçó molt ben apresa. Se li notava la passió pel tema.
A continuació em va tocar a mi el rebre... Vaja, que vaig haver d'aixecar-me de la cadira on estava còmodament instal·lat i respondre a un exhaustiu interrogatori dels assistents. Em sembla que si mai m'interroga el CNI no suaré tant. En tot cas, m'agradaria creure que vaig aconseguir explicar algunes realitats de la feina del detectius privats, més enllà dels tòpics, així com les raons legals i socials que originen algunes de les nostres actuacions professionals. Afortunadament el matí va passar volant i, espero que abans que no em fes pesat, se'ns va acabar el temps.
Gràcies per un matí tan ben aprofitat.
Comentaris