Jaume Llaudet

(Afusello el títol d'un missatge de Kriptopolis , però és per una bona causa: m'ha agradat ;) Així s'anomenava la "línia de negoci" d'una agència de detectius anglesa, Active Investigation Services (AIS), que es dedicava a espiar els seus investigats mitjançant l'us de programes troians i punxades telefòniques. I pel que sembla el tema era força rendible: carregaven milers d'euros al mes per ordinador hackejat o telèfon punxat. Tot això presumptament i segons els següents articles: Un virus para manejar el divorcio 27/04/2007 - El Pais Detective agency 'paid to spy' 25/04/2007 - BBC News Heir 'hired firm to spy on wife' 25/04/2007 - BBC News

Un estudi del departament de Forensics de KPMG, basat en l'anàlisi de 360 casos a nivell internacional, assenyala el perfil més comú del defraudador de les empreses: un home entre 36 i 55 anys, directiu amb més de sis anys d'antiguitat a l'empresa i que sol treballar en el departament financer. Segons l'estudi, aquestes persones no solen actuar puntualment, sinó de forma recurrent. En el 76% dels casos, el delicte s'havia iniciat feia més de ses mesos i, en el 33%, feia 3 anys o més. Cal tenir en compte que, segons l'estudi, els controls interns no solen funcionar, sigui pel coneixement que en tenen els autors, o per la seva debilitat. En tot cas, és més usual que tot surti a la llum gràcies a un avís anònim, que no pas gràcies als controls interns. Podeu llegir la notícia aquí: Un estudio de KPMG desvela el perfil más común del defraudador de las empresas 19/04/2007 - KPMG

Article publicat ahir a El Pais comentant les investigacions sobre fraus en processos d'escolarització. Podeu llegir-lo aquí: Detectives tras las trampas en el cole 24/04/2007 - El Pais Actualització de 8/05/2007: Comentari de Fernando Santiago sobre l'article citat anteriorment: Fraude escolar 30-04-2007 - El Pais

Viven de ser cuidadosos. Revisan todo varias veces. Apuntan nombres y lugares. Siguen a los sospechosos y tratan de conocerlos en su ambiente. A veces utilizan la última tecnología; siempre, sus dotes de sabueso. Son los detectives españoles. Així comença un article de Francisco Pérez Abellán a Libertad Digital. La veritat és que dóna gust llegir quelcom que ens deixa bé, força bé de fet. No m'agrada ser autocomplaent, però a qui no li agrada que li diguin maco, de tant en tant? ;) Podeu llegir l'article a: Detectives en peligro 13-04-2007 - Libertad Digital

El passat dia 18 es va realitzar un acte de presentació de la nova diplomatura en investigació privada de la Universidad de Vigo . Hi va assitir el company Mario Ziegler, president de la Asociación Gallega de Detectives . Podeu llegir un parell d'articles que ho comenten: Padres de Vigo encargan a detectives investigar si sus hijos toman drogas 19/04/2007 - La Voz de Galicia Se busca detective privado 19/04/2007 - Faro de Vigo

M'arriba via listadetec la notícia de la condemna de l'agressor d'un company de Múrcia l'abril de 2006, fet que ja havia comentat en el seu dia . Segons informa La Verdad, la condemna ha estat per intent d'homicidi i la sentència encara no és ferma. L'agressor va apallissar el detectiu amb una barra de ferro. El company Salvador Martínez ha perdut un ull i encara pateix seqüeles de l'agressió. Tot i que m'imagino que res et pot treure l'ensurt de sobre, si més no és d'agrair que s'hagi jutjat i condemnat l'autor d'aquesta salvatjada. Ara toca trobar als de Madrid... Més informació a: «Se fue hacia mí con un hierro, me miró como si fuera el demonio y casi me remata en el suelo» La Verdad - Viernes, 23 de marzo de 2007 Condenan a siete años de cárcel al herrero que apaleó a un detective privado La Verdad - Jueves, 12 de abril de 2007

Avui s'ha publicat al BOE el Reial Decret 398/2007, de 23 de març, que desenvolupa la Llei 20/2005, de 14 de novembre, sobre la creació del Registre de contractes d'assegurança de cobertura de defunció. Aquesta normativa, que entrarà en vigor d'aquí a dos mesos, ha de comportar l'efectiva posada en marxa del citat Registre, que es va decidir que s'incardinés en el ja conegut Registro de Actos de Última Voluntad. Tot i que evidentment trigarà a ser operatiu, és interessant començar-ne a conèixer l'operativa i la informació que ens pot aportar. Així, el capítol IV regula el procediment de sol·licitud i expedició de certificats del Registre. S'estableix que qualsevol persona interessada podrà obtenir informació sobre si un finat tenia contractada una assegurança i amb quina entitat. Val a dir que l'interès es presumeix en qui sol·licita la informació que, a més, haurà d'esperar quinze dies hàbils des de la data de defunció i aportar-ne el certificat lit

A CSO s'ha publicat un article de Sarah D. Scalet amb un decàleg de les millors pràctiques a tenir presents quan es realitzin investigacions. Aquest conjunt de normes s'ha aconseguit amb la col·laboració dels seus lectors. Resumint i traduint molt lliurement: 1) No trenquis la llei. 2) Abans de començar, acorda uns objectius generals. 3) Cerca la veritat. 4) A cada problema, la seva investigació. 5) Els mètodes d'investigació han de ser adients a la cultura corporativa. 6) Sigues conseqüent. 7) Posa en pràctica una estricta política de "necessitat de saber" durant la investigació. 8) Assegura't que els empleats coneixen els seus drets. 9) Decideix quan s'ha d'avisar al subjecte d'una investigació. 10) Tingues un pla davant de possibles errors. L'article complert el teniu aquí .

El passat dia 16 de març es va publicar al BOE la Ley 2/2007, de 15 de marzo, de sociedades profesionales. Aquesta nova norma, que entra en vigor als tres mesos de la seva publicació, ve a regular les anomenades societats professionals, definint-les com aquelles que tinguin com a objecte social l'exercici en comú d'una activitat professional. La citada norma entén com a activitat professional la que requereixi titulació universitària oficial o, si més no, titulació professional i inscripció en el corresponent Col·legi professional. Sembla evident doncs, que la nostra activitat professional com a detectius, quan es realitzi a través d'una societat, haurà de tenir present la nova llei. És possible que us pregunteu que aporta de nou aquesta llei. En el nostre cas, no massa res, tret de més burocràcia. S'estableixen tota una sèrie de requisits de constitució i funcionament, al meu parer, molt similars als ja existents i que no aporten massa res, ni a la professió ni als nos

Una possible resposta la donen als EUA: un ordinador personal a la feina no pot tenir una expectativa raonable de privacitat. Resumint: un funcionari municipal porta el seu ordinador portàtil al seu lloc de treball i el connecta a la xarxa municipal, per evitar-se l'inconvenient d'haver de compartir l'ordinador amb els companys. No hi posa clau d'accés. Degut a problemes informàtics, un tècnic accedeix a l'ordinador ja que sembla ser la font del problema. Tot i no estar-hi present el propietari, observa que hi està corrent un programa de compartició d'arxius. N'obre un parell que li semblen pornografia infantil i s'inicia el recorregut típic: policia, ordre judicial, etc, etc. El ja condemnat funcionari alegava que no havia donat permís per a la inspecció del seu ordinador. No obstant això, la sentència afirma que el fet de portar l'ordinador a un lloc públic, sense adoptar cap mesura per evitar-ne l'accés (p. ex. una paraula clau), implica la pè

El passat divendres dia 30 de març es va celebrar la Nit del Detectiu Cal felicitar als responsables de la sisena edició de la Nit del Detectiu per l'èxit d'assistència aconseguit. Resumint: bona organització, restauració sorprenentment correcta, servei molt amable i eficient, premiats amb discursos breus o, si més no, entretinguts i interessants. S'agraeix especialment l'absència de fum durant el sopar. Suggerències: ¿per què no intenteu incentivar l'assistència a les assamblees tant com als sopars?

Una periodista s'infiltra durant gairebé mig any a Barclays i revela greus irregularitats i abusos. Més info: EL PERIÓDICO -BARCELONA Una periodista de la cadena britànica BBC es va infiltrar durant gairebé mig any a la plantilla del Barclays, tercer banc del Regne Unit, i va revelar "greus" conductes i abusos al seu servei telefònic i a les seves sucursals. En un programa emès dimecres a la cadena estatal amb imatges gravades amb càmera oculta, la periodista Amanda Egbujo, que va treballar al servei telefònic d'atenció al client i en una oficina de l'entitat, va explicar com els treballadors del banc es veuen obligats a "mentir i estafar" els clients per vendre els productes bancaris i aconseguir els seus objectius. Alguns empleats van admetre aplicar serveis amb comissions a comptes bancaris de clients sense que aquests haguessin acceptat o contractat aquests serveis. A més, la periodista va assegurar que als clients se'ls cobren comissions c

Per als que de vegades em pregunteu pel canvi a Linux, un parell d'adreces interessants: Canvieu a GNU/Linux! , per si encara necessiteu ser convençuts. Osalt , un llistat d'alternatives lliures pels programes comercials més utilitzats.