Jaume Llaudet

La crisi està fent estralls en l'àmbit dels detectius privats. En pocs anys, s'ha passat de la plena ocupació i de plantilles treballant a ple rendiment, a preu fet, a despatxos tancats i preus ajustadíssims en els que es mantenen. Un dels pocs aspectes positius de la crisi és que ha augmentat encara més  la tradiconal picaresca i el frau en el món empresarial, probablement a causa de la necessitat econòmica, més que no pas degut a un afany d'enriquiment, permetent  mantenir un cert volum de feina. I és que malgrat la visió optimista que sempre intento mantenir, la realitat és la que és. Si algun lector creu que m'estic passant de pessimista, estic  plenament obert a  les vostres correccions. Més informació: Els detectius privats sobreviuen investigant baixes laborals He passat de 20 a 4 casos al mes Los detectives gaditanos también sufren la crisis

Article de A. Bustillo y B. Elías, a Expansión: Cómo cazar a un mentiroso en el trabajo : Partes de baja falsos, depresiones inventadas o lumbalgias imaginarias son algunas de las excusas que aluden algunos trabajadores para ausentarse de sus puestos. Una fórmula que les supone a las empresas y a la Seguridad Social pérdidas de alrededor de 800 millones de euros. Pero, ¿qué herramientas tiene la empresa para pillar estas mentiras? Explica detalladament alguns dels passos que pot fer un detectiu privat...

Aquest passat dissabte es va emetre el programa "Tenim un problema" , a Ràdio Estel , dedicat a la gelosia, on vaig ser entrevistat per en Miquel Murga, tot i cal dir que el pes de l'entrevista va recaure en el psicòleg Jaume Guinot que, casualitats de la vida, també és de Granollers Podeu escoltar el programa aquí . Actualització: m'arriba un correu de Ràdio Estel, informat-me que també es pot escoltar aquí .

Assistents al Congrés Internacional de Detectius :: JONATHAN HERREROS M'arriben molt bones notícies dels assistents al X Congrés de l'APDPE , que s'ha estat celebrant entre el 30/03 i el 02/04/2011 a Logroño. El programa d'activitats prometia força i les edicions anteriors ja havien estat molt satisfactòries, tot semblava que anava molt ben encaminat.  Passats uns dies però, l'èxit no fa si no confirmar-se. Ara com ara la opinió unànime és: ¡genial! Ja ho diuen que l'enveja és molt dolenta... A veure si l'any que ve m'hi apropo. De moment, un parell d'enllaços: 150 profesionales, en el Congreso Internacional de Detectives Los detectives piden estar amparados por la Ley de Enjuiciamiento Civil  Paciencia es lo que más necesita un detective Detectives de todo el mundo celebran su Congreso Internacional en Logroño o podeu anar directament a un reportatge ( vídeo )

Us recomano un interessant article de " El País ", on s'explica el recent affair d'espionatge a Renault que, finalment, s'ha destapat com un frau colossal. L'article en resumeix l'evolució i el desenllaç: "El caso del espionaje ridículo" Antonio Jiménez Barca - 20/03/2011 Esta historia empezó como una novela de John Le Carré y ha acabado como un tebeo de Anacleto Agente Secreto. Entremedias, ha habido denuncias anónimas, falsos espías, una red china de información inventada, dinero que va y viene, presuntos investigadores con mucha caradura y tres altos cargos de Renault acusados falsamente de vender información confidencial.

He trobat un article força interessant al ABC: " La tercera huella dactilar " Un ladrón entra en una vivienda. Manipula el ordenador de la casa sin guantes, pero no deja huellas ni ADN; sin embargo, su rastro ha quedado en el teclado y él puede acabar en prisión. ¿Cómo? A través de la flora bacteriana de su piel, única e irrepetible. Es la tercera «huella dactilar», la huella genética bacteriana que permite individualizar a cada persona y que ya ha servido para condenar a delincuentes en Estados Unidos. En España la Guardia Civil trabaja desde hace dos años en la secuenciación genética no humana, con dos apartados: el ADN bacteriano y el de animales y plantas, que ayudan a atrapar criminales. Se ha detenido a furtivos que mataban ciervos en el parque de Doñana, al dueño de un «pitbull» que atacó a una niña en Madrid, pese a que el propietario negaba que hubiera sido su perro, a individuos que se dedicaban a ahorcar galgos en Cuenca cuando ya no les servían para las peleas o ...

Sens dubte, un company de professió ha fet molt bé la seva feina. Felicitats! Diversos mitjans s'ha fet ressò de la notícia: Un detective localiza al acusado de abusar hace cuatro años de una niña de 12 años Un detective contratado por los padres ha permitido localizar y detener, después de casi cuatro años fugado de la justicia, a un ex jugador de rugby que está acusado de abuso sexual de una niña de 12 años, y que ahora ha ingresado en prisión. ( ... ) Al dejar de presentarse ante el juez, el acusado fue declarado en busca y captura en enero de 2007 y la semana pasada fue localizado en Murcia por el detective contratado por el padre de la niña ante la falta de resultados policiales. ( ... ) Los análisis de ADN aportados al juzgado han indicado que la ropa interior de la menor tenía restos de semen del imputado junto a sus propios fluidos biológicos.

Avui a la contraportada de "El Periódico de Catalunya", en Josep M. Oliver, detectiu privat. Breu però alhora interessant. El tinc al cap, el mecanisme de recerca Mauricio Bernal - 31/08/2010 - El Periódico

M'he assabentat que tres antics directius de Cybex han creat CFLabs , sens dubte un moviment interessant. Segons les notes de premsa, Cybex, que formava part del grup Intelligence Bureau , es trobaria en liquidació. Per cert, tot llegint alguns articles sobre el tema, se'm torna a plantejar aquell antic dubte: oi que no és el mateix investigar que fer una pericial informàtica? :) Més informació: CFLabs - Prensa

Us recomano que li feu una ullada a Top Secret America , un projecte d'investigació del diari The Washington Post , que ha estat investigant durant els últims dos anys sobre la gran teranyina en que s'ha convertit el sistema d'inteligència i seguretat dels EUA. N'apunto una primera conclusió: no hi ha persona al món que sigui capaç de controlar-ho: The government has built a national security and intelligence system so big, so complex and so hard to manage, no one really knows if it's fulfilling its most important purpose: keeping its citizens safe.

Breu reportatge sobre la situació dels detectius privats a Andorra (vídeo): La tasca del detectiu privat 09/06/2010 Els hem vist a les pel·lícules, a les sèries de televisió i, els més veterans, a les novel·les. Us parlem dels detectius privats. Fa pocs dies, el nou decret que regula aquesta professió al nostre país ha complert la majoria d´edat. Nosaltres hem pogut parlar amb un detectiu i veure in situ la tasca que fa. Això sí, la seva imatge i veu han estat distorsionades per preservar la seva intimitat. Quant al decret que regula la professió de detectiu privat a Andorra, us el podeu descarregar aquí .

Curiós article breu de la Mayka Navarro a El Periódico: Detectius a Sitges Malgrat el secretisme i les llegendes que envolten tot el que té a veure amb el Club Bilderberg, se sap que dissabte hi va assistir com a convidat el director de l'agència de detectius, Método 3, Francisco Marco. Aquesta hermètica cita de poderosos que s'ha celebrat a Sitges reuneix una llista secreta de 130 personalitats. I allà on s'ajunten, el club té la deferència d'invitar a una de les seves sessions persones de rellevància al país. Rellevant o no, Método 3 apareix a totes les salses: Madeleine Maccann, FC Barcelona i fins i tot en l'espionatge a la comunitat de Madrid. Una altra notícia interessant sobre Método 3, és el fitxatge de l’inspector Juan Carlos Ruiloba , fins fa poc cap de la secció de delictes tecnològics del Cos Nacional de Policia a Catalunya. Junt amb el director de la companyia, Francisco Marco, ha creat la marca eProbatio , que es dedicarà a la lluita contra el frau em...

Després de molts anys de queixes, la "Escuela de Criminologia de Cataluña", ha estat sancionada per l'Agència Catalana de Consum amb 15.000 euros, per publicitat enganyosa i clàusules abusives, tal i com podem llegir a la nota de premsa: L’Agència Catalana del Consum (ACC) ha imposat a l’”Escuela de Criminología de Cataluña, SL”, dues sancions greus per un import global de 15.000 € i com a sanció accessòria la seva publicitat. L’orígen de l’expedient sancionador són les nombroses queixes i denúncies presentades per diversos usuaris. La primera sanció greu, de 5.000 euros, és per la seva publicitat, ja que és susceptible d’induir a error a les persones a qui es dirigeix ja que es presenta com una entitat que ofereix una titulació acadèmica oficial, quan no ho és. En la publicitat i fullets informatius que lliura l’Escuela de Criminologia, així com en la seva WEB, no s’informa del fet que els cursos oferts no comporten l’obtenció d’una titulació acadèmica oficial....

Després del merescut descans nadalenc, em torno a posar amb el bloc, tot recomanant-vos un interessantíssim documental que TV3 va emetre el passat dia 03/01/2010: Falsificacions: el nou virus . S'hi pot veure la tasca d'alguns investigadors privats internacionals. Milers de productes, còpies de marques originals, inunden el comerç mundial. Aquest autèntic nou virus instal·lat en la xarxa d'intercanvis comercials del planeta no només és un maldecap per a desenes o centenars d'empreses, sinó també per a les autoritats sanitàries de molts països. Perquè les falsificacions de cosmètics, de medicaments i d'altres productes poden perjudicar seriosament la salut dels consumidors. També us adjunto el vídeo .

Interessant i documentat article de la Laura Nicolás a l'Avui, sobre investigacions en àmbits empresarials: Empleats sota sospita La crisi dispara la fuga d'informació en les empreses | Els treballadors recopilen material per trobar feina o muntar negoci propi | Les investigacions també descobreixen altres fraus com inflar factures. Investigar a la feina sense vulnerar drets La privacitat dels treballadors és sagrada | Protecció de Dades anima a establir mesures contra els fraus

Tots els que ens dediquem a la investigació privada sabem que hi nombrosos casos d'i ntrusisme professional , malgrat que la normativa vigent conté força maneres de lluitar-hi. Personalment, sempre he pogut entendre el cas dels particulars que contracten a una persona no habilitada, donat que en moltes ocasions es deixen portar per pressupostos "miraculosos" o venedors de fum. Quan s'adonen que aquests pressupostos s'inflen també miraculosament o que no tenen cap informe per presentar als tribunals, sol ser massa tard. El que no he pogut acceptar mai és el cas de les empreses que contracten intrusos, tot i que haurien de saber perfectament que estan incorrent en una il·legalitat. Ahir vaig llegir que Interior ha sancionat amb 30.000 euros a una agència d'investigació mercantil per haver seguit a un ciutadà i haver realitzat un informe de les seves activitats. La investigació va ser encarregada per una mútua, que hauria de saber que, segons la normativa vigent...

Clarificador article de la Núria Peláez sobre les investigacions prelaborals que realitzen els detectius privats, a La Vanguardia del 29/11/2009: Elemental, querido candidato Cada vez más empresas encargan a detectives que investiguen el pasado del trabajador antes de contratarlo Un informe prelaboral comprueba si el aspirante dice toda la verdad sobre sus empleos anteriores Contratar a la persona equivocada puede tener para una empresa más riesgos de lo que parece. Casos como el de Fèlix Millet o los recientes escándalos de corrupción política demuestran el daño económico y de imagen que puede provocar contratar a un aspirante de dudosa trayectoria profesional o incluso delictiva. Por eso, algunas empresas contratan a detectives privados para investigar a los candidatos y verificar si realmente son merecedores del puesto. "En otros países se trata de una práctica habitual y a veces incluso obligatoria: es el caso del Reino Unido, donde las empresas están obligadas a comprobar qu...

La Fiscalia ha decidit arxivar la investigació per fals testimoni d'una testimoni del judici en el que tres mossos d'esquadra van ser condemnats per tortures, ja que no considera prou fiable el vídeo de Método 3. De la notícia se n'han fet ressò força mitjans, però us poso un extracte de l'article d'en J.G. Albalat a El Periódico: El fiscal rebutja que la testimoni contra uns mossos mentís Segons la fiscalia, el 13 d’octubre passat, un mes i 12 dies abans de la celebració del recurs contra la sentència per tortures (la vista se celebra avui al Tribunal Suprem), es va presentar a l’agència Método 3 un dels agents condemnats, en nom propi i dels seus companys, perquè s’investigués Ana María M. P. Per realitzar aquesta tasca, van infiltrar un detectiu al pis en què viu la dona i, després de guanyar-se la seva confiança, la van citar en un despatx en què un altre investigador, fent-se passar per advocat, va mantenir una entrevista amb ella. La reunió va ser gravada d’...

S'ha fet pública una investigació de Método 3 , on es veu com la testimoni clau en la condemna de cinc mossos accepta declarar per diners en un altre judici. I dic que es veu perquè han documentat tot el procés mitjançant gravacions amb càmeres ocultes, incloent l'entrevista amb el suposat advocat, que és en Francisco Marco. Sens dubte, una excel·lent feina. La Mayka Navarro ens explica la història en un extens article al Periódico del 16/11/2009. Us en poso un extracte, tot i que us en recomano la lectura complerta: La testimoni clau en la condemna de cinc mossos accepta declarar per diners Ana María M. P. va acceptar el 6 de novembre passat un bitllet de 500 euros per prestar-se a testificar contra els Mossos d’Esquadra per una agressió policial que no va existir i que ella no va presenciar mai. La dona, una xilena de 59 anys i veïna en fa més de 30 de Barcelona, es va oferir a mentir per fer un favor a Julián, a qui acabava de conèixer. Declararia falsament perquè els Mossos...

Avui he tingut una agradable sorpresa: en Josep Maria Espinàs ha escrit un article, Un ofici amb futur , en què parla dels investigadors privats: El pare li va preguntar al seu fill petit: «¿I tu, ¿ja saps què voldràs ser quan siguis gran?». I el nen va respondre, sense dubtar-ho: «Quan sigui gran, vull ser investigador». M'ha agradat especialment el següent paràgraf: I, a més a més, hi havia un complement a la feina que podia ser apassionant: la redacció d’informes. Sempre li havia agradat escriure, encara que no es veia ell mateix com a novel·lista; no tenia gaire imaginació. Però, com a investigador, es trobaria amb un argument ja fet. Només caldria afegir-hi una mica de sal o una mica de sucre, depèn de qui l’hagués encarregat. Llegiu-lo, llegiu-lo sencer: Un ofici amb futur Josep Maria Espinàs - 02/10/09 - El Periódico