Jaume Llaudet

Una de les premisses bàsiques en la tasca d'investigació és que cal passar desapercebut, tot i que no sempre es pot aconseguir. En el cas dels detectius privats, moltes vegades les limitacions pressupostàries fan que es tiri pel dret. Ara bé, en el cas de la policia, sembla que s'hi haurien de mirar més, no? Ho poso en l'apartat d'humor, tot i que no sé si els protagonistes hi estarien d'acord. De fet, em sembla que si jo estès en la seva posició tampoc no estaria molt content.

Un company m'ha avisat que en Mingote torna a publicar sobre els detectius privats, a la revista XL semanal . A mi no m'ha passat mai...

Aquest article és per retre un petit homenatge a tots aquells investigats amb històries surrealistes que, a vegades, ens envien les companyies d'assegurances. Gracies per donar feina als detectius privats ;D Dit això, puc donar fe que no sempre les històries absurdes amaguen un frau: a la meva amiga B., els anuncis de Milka li semblen més aviat sinistres. Us ha passat mai que una vaca se us assegui al damunt del cotxe? Un cotxe que, a més, no és vostre, si no de l'empresa? Doncs a B. li va passar i va tenir problemes per explicar-ho: Descripció del causant dels danys: gran, blanc i amb taques negres, es va donar a la fuga. Lloc: al mig de la muntanya. Per cert, no he trobat cap foto d'una vaca atacant un cotxe...

A Kriptópolis fan referència a la videovigilància laboral , tot traduint una vinyeta de Dilbert (no permeten la reproducció, visiteu l'enllaç). Al català seria: * Catbert: Malvat Director de Recursos Humans. Hem instal·lat càmeres de videovigilancia per monitoritzar el seu treball. * Podria semblar un assalt desmesurat a la seva privacitat, però s'hi acostumaran. * Ja estic gairebé una miqueta acostumat. Acostumat a què?