Currículums i falsedats

Els últims dies, diferents mitjans s'han fet ressò d'un estudi del professor Gabriel Giordano, de l'IESE: Selección de personal: cómo separar el grano de la paja. El professor Giordano fa un breu però interessant repàs d'algunes de les eines que els professionals dels RRHH utilitzen per detectar fraus (o, com ell diu, inexactituds) en els currículums:

Con frecuencia los candidatos a un puesto laboral mienten o enmascaran datos importantes y, de hecho, un 40% de los currículos que reciben las empresas contienen inexactitudes. El resultado de esta picaresca es que a menudo las empresas terminan eligiendo a los profesionales equivocados, con los consiguientes perjuicios que ello puede acarrear.

El primer que em ve al cap és una pregunta: només el 40%? Serà que tracto amb una altra mena de gent.

També podeu llegir:

Un 40% de los currículos que se envían a las empresas contiene datos falsos
17/11/2008 - RRHH Digital

I, encara més recomanable:

Este tipo sabe más que el jefe, pero no lo dice
16/11/2008 - Cristina Delgado - El País

En aquest últim reportatge, citen algunes alternatives útils a l'hora de verificar les dades d'un currículum:

¿Es tan fácil comprobar los datos? En el caso de idiomas o informática, una prueba de nivel o unas simples preguntas desenmascararán al mentiroso. La experiencia la puede respaldar una hoja oficial de vida laboral del Ministerio de Trabajo. Las escuelas de negocios, como el IESE o el IE, aseguran que ratifican la veracidad de un título si una empresa les llama. Si se trata de una profesión que exija colegiación, como médicos o abogados, se puede recurrir a sus colegios profesionales. Pero en el caso de los títulos o másteres universitarios, tal y como confirma un portavoz de la Universidad Complutense de Madrid, está prohibido que el centro confirme o desmienta, porque es confidencial. La única vía es exigir al propio aspirante un certificado compulsado.

En tots aquests articles he trobat a faltar alguna referència, tot i que fos mínima, als detectius privats i als seus informes prelaborals. Lamentablement, és força usual que els responsables de les empreses ens avisin quan es troben amb casos que no haurien d'haver passat, en lloc de fer-ho en una fase prèvia, durant el procés de selecció. Sens dubte, si es realitzés una verificació acurada de les dades personals, financeres i d'antecedents laborals dels participants en els processos de selecció -o, si més no, dels finalistes-, es podrien evitar casos molts casos de frau. En moltes ocasions, les mateixes empreses de selecció realitzen aquestes comprovacions, però potser ja va sent hora de fer les coses de forma més professional.