Tots els que ens dediquem a la investigació privada sabem que hi nombrosos casos d'intrusisme professional, malgrat que la normativa vigent conté força maneres de lluitar-hi.
Personalment, sempre he pogut entendre el cas dels particulars que contracten a una persona no habilitada, donat que en moltes ocasions es deixen portar per pressupostos "miraculosos" o venedors de fum. Quan s'adonen que aquests pressupostos s'inflen també miraculosament o que no tenen cap informe per presentar als tribunals, sol ser massa tard.
El que no he pogut acceptar mai és el cas de les empreses que contracten intrusos, tot i que haurien de saber perfectament que estan incorrent en una il·legalitat.
Ahir vaig llegir que Interior ha sancionat amb 30.000 euros a una agència d'investigació mercantil per haver seguit a un ciutadà i haver realitzat un informe de les seves activitats. La investigació va ser encarregada per una mútua, que hauria de saber que, segons la normativa vigent, la investigació privada, en totes les seves facetes professionals (comercial, mercantil, laboral, empresarial, financera, econòmica, familiar i privada) , és una activitat regulada, sotmesa al control dels funcionaris competents en matèria de seguretat ciutadana, que només pot ser exercida pels detectius privats legalment habilitats.
En aquest sentit, només recordar que, després de que els anomenats investigadors mercantils hagin marejat la perdiu durant molts anys, el 2008 el Tribunal Suprem va emetre sentència sobre l'intrusisme dels investigadors mercantils i comercials.
El que no comenta la notícia és si els intrusos també seran sancionats per infracció a la normativa de protecció de dades personals, com ha passat en altres ocasions, o si els clients seran sancionats com a autors d'una infracció greu (art. 154 RSP), amb una multa d'entre 300 i 3.000 euros (aprox., art. 28 LSP)
Personalment, sempre he pogut entendre el cas dels particulars que contracten a una persona no habilitada, donat que en moltes ocasions es deixen portar per pressupostos "miraculosos" o venedors de fum. Quan s'adonen que aquests pressupostos s'inflen també miraculosament o que no tenen cap informe per presentar als tribunals, sol ser massa tard.
El que no he pogut acceptar mai és el cas de les empreses que contracten intrusos, tot i que haurien de saber perfectament que estan incorrent en una il·legalitat.
Ahir vaig llegir que Interior ha sancionat amb 30.000 euros a una agència d'investigació mercantil per haver seguit a un ciutadà i haver realitzat un informe de les seves activitats. La investigació va ser encarregada per una mútua, que hauria de saber que, segons la normativa vigent, la investigació privada, en totes les seves facetes professionals (comercial, mercantil, laboral, empresarial, financera, econòmica, familiar i privada) , és una activitat regulada, sotmesa al control dels funcionaris competents en matèria de seguretat ciutadana, que només pot ser exercida pels detectius privats legalment habilitats.
En aquest sentit, només recordar que, després de que els anomenats investigadors mercantils hagin marejat la perdiu durant molts anys, el 2008 el Tribunal Suprem va emetre sentència sobre l'intrusisme dels investigadors mercantils i comercials.
El que no comenta la notícia és si els intrusos també seran sancionats per infracció a la normativa de protecció de dades personals, com ha passat en altres ocasions, o si els clients seran sancionats com a autors d'una infracció greu (art. 154 RSP), amb una multa d'entre 300 i 3.000 euros (aprox., art. 28 LSP)
Comentaris