Segons ens informa Javier de la Cueva a Derecho-Internet.org, el passat dia 11 d'abril es va publicar la sentència del cas Birdland, referent a una demanda de la SGAE per utilització de música protegida en un local musical.
L'establiment va poder demostrar que utilitzava música baixada d'internet i amb llicència lliure, fet que en declarar-se provat ha comportat la desestimació de la demanada i l'imposició de les costes a la SGAE.
Si bé la notícia referida, així com la sentència, inclouen interessants comentaris sobre les diferències entre Copyright, Copyleft i Creative Commons, fàcilment comprensibles, em centraré a comentar l'actuació dels detectius que van intervenir en el cas. La SGAE va aportar un informe de l'agència Inves Land Detectives (segons l'articulista, és l'agència normalment utilitzada per la SGAE). Això queda recollit així en la sentència:
"El informe del Detective Privado de la Agencia Inves Land Detectives, aportado como documento nº 4 de la demanda, se hace inexpresiva referencia a un "equipo de música", sin especificar de que tipo de aparato se trata y sin que se tomaran fotografías del mismo, a pesar de que si se acompañan diversas fotografías del local. Eso si, en dicho informe, se indica que la música que suena es de actualidad, sin que tal expresión revele necesariamente que sea de autores gestionados por la SGAE. Para terminar, el citado informe acompaña un CD, grabación de la visita del detective que, sorprendentemente, no se refiere al bar Birdland, si no a otro establecimiento denominado "Mala Leche", hasta tal punto ajeno a este litigio que fue renunciado como prueba en el acto de juicio."
Deixant de banda l'error en l'aportació de la prova, que caldria veure a qui correspon i podria ser motiu d'un altre extensíssim article, és interessant tenir en compte la crítica realitzada a l'escàs detall de l'informe. Sembla evident que, si volem gaudir de la màxima credibilitat, cal fer constar el màxim de dades. En aquesta mena de casos, doncs, ja ho sabeu: foto de l'equip de música i relació dels temes musicals escoltats.
Fa poc, el company David S. em comentava que no entenia com hi havia professionals que, tot i realitzant excel·lents investigacions, no ho plasmaven així en els informes. Tot i que aquests s'hagin de ratificar, em sembla que és mala política deixar els detalls pel judici. Torno a repetir: dades, dades, dades i, afegeixo, per escrit!!!
Podeu llegir la notícia sencera:
Sentencia favorable en Salamanca: Copyleft, Creative Commons y cláusula copyleft
8/05/2007 - Derecho-internet.org
Actualització 20/05/2007 (mateix tema, però cas diferent):
Un juez niega que la SGAE pueda cobrar por toda la música
20/05/2007 - El Pais
L'establiment va poder demostrar que utilitzava música baixada d'internet i amb llicència lliure, fet que en declarar-se provat ha comportat la desestimació de la demanada i l'imposició de les costes a la SGAE.
Si bé la notícia referida, així com la sentència, inclouen interessants comentaris sobre les diferències entre Copyright, Copyleft i Creative Commons, fàcilment comprensibles, em centraré a comentar l'actuació dels detectius que van intervenir en el cas. La SGAE va aportar un informe de l'agència Inves Land Detectives (segons l'articulista, és l'agència normalment utilitzada per la SGAE). Això queda recollit així en la sentència:
"El informe del Detective Privado de la Agencia Inves Land Detectives, aportado como documento nº 4 de la demanda, se hace inexpresiva referencia a un "equipo de música", sin especificar de que tipo de aparato se trata y sin que se tomaran fotografías del mismo, a pesar de que si se acompañan diversas fotografías del local. Eso si, en dicho informe, se indica que la música que suena es de actualidad, sin que tal expresión revele necesariamente que sea de autores gestionados por la SGAE. Para terminar, el citado informe acompaña un CD, grabación de la visita del detective que, sorprendentemente, no se refiere al bar Birdland, si no a otro establecimiento denominado "Mala Leche", hasta tal punto ajeno a este litigio que fue renunciado como prueba en el acto de juicio."
Deixant de banda l'error en l'aportació de la prova, que caldria veure a qui correspon i podria ser motiu d'un altre extensíssim article, és interessant tenir en compte la crítica realitzada a l'escàs detall de l'informe. Sembla evident que, si volem gaudir de la màxima credibilitat, cal fer constar el màxim de dades. En aquesta mena de casos, doncs, ja ho sabeu: foto de l'equip de música i relació dels temes musicals escoltats.
Fa poc, el company David S. em comentava que no entenia com hi havia professionals que, tot i realitzant excel·lents investigacions, no ho plasmaven així en els informes. Tot i que aquests s'hagin de ratificar, em sembla que és mala política deixar els detalls pel judici. Torno a repetir: dades, dades, dades i, afegeixo, per escrit!!!
Podeu llegir la notícia sencera:
Sentencia favorable en Salamanca: Copyleft, Creative Commons y cláusula copyleft
8/05/2007 - Derecho-internet.org
Actualització 20/05/2007 (mateix tema, però cas diferent):
Un juez niega que la SGAE pueda cobrar por toda la música
20/05/2007 - El Pais
Comentaris