Bé, sens dubte el títol és un pèl exagerat, però m'ha vingut al cap després de llegir un article publicat a Hoy i titul·lat "Un detective en apuros".
L'article comenta el cas d'un detectiu que va ser contractat per investigar una suposada baixa fraudulenta d'una treballadora. La segueix, la veu entrar en una botiga un parell d'hores i afirma a l'informe que hi treballava. Lògicament, la despatxen, perd el judici laboral degut al testimoni del detectiu i les prestacions d'atur.
Doncs bé, ara aquesta persona ha denunciat al detectiu per fals testimoni. Li demana dos anys de presó, una multa i 13.221 euros d'indemnització, danys morals apart. Un dels punts bàsics de la demanda: no hi ha proves del que s'afirma a l'informe, més enllà del testimoni del detectiu. Cap vídeo, cap foto, res. I ella aporta el testimoni de tots els treballadors de la botiga, assegurant que no hi ha treballat mai. A més a més, el detectiu reconeix que es podria haver equivocat de persona, ja que va basar la identificació en una foto borrosa, sense més comprovacions.
Anem a pams. Identificació penosa no pot ser igual a fals testimoni, com a molt podríem parlar d'un error o de negligència, suposant que realment s'hagués equivocat de persona.
Quant al tema de les proves. M'agrada que només amb el testimoni del detectiu n'hi hagués prou. Sempre he dit que els detectius no fem reportatges de vídeo o foto, fem investigacions on, tot sovint, hi adjuntem proves en forma de vídeo. El plantejament és força diferent. Dit això, cal tenir present que sempre hem d'intentar reforçar les nostres afirmacions amb el màxim de proves, siguin del tipus que siguin. Segons l'informe, el detectiu va realitzar fotografies que van sortir molt fosques i no van poder ser aportades a l'informe. Pregunta: perquè no hi va tornar? Suposo que el pressupost no donava per més o el client no ho va voler.
En tot cas, el que queda clar és que els detectius, des del moment en que amb les nostres actuacions perjudiquem els interessos de tercers, legítims o no, ens hem de tapar l'esquena. Pel nostre bé i pel dels nostres clients. Crec que cada cop seran més habituals aquesta mena de demandes, bé sigui per recuperar uns diners, bé per aconseguir la nul·litat de les proves en suposats casos de coaccions i amenaces.
Proves, proves i més proves!
L'article comenta el cas d'un detectiu que va ser contractat per investigar una suposada baixa fraudulenta d'una treballadora. La segueix, la veu entrar en una botiga un parell d'hores i afirma a l'informe que hi treballava. Lògicament, la despatxen, perd el judici laboral degut al testimoni del detectiu i les prestacions d'atur.
Doncs bé, ara aquesta persona ha denunciat al detectiu per fals testimoni. Li demana dos anys de presó, una multa i 13.221 euros d'indemnització, danys morals apart. Un dels punts bàsics de la demanda: no hi ha proves del que s'afirma a l'informe, més enllà del testimoni del detectiu. Cap vídeo, cap foto, res. I ella aporta el testimoni de tots els treballadors de la botiga, assegurant que no hi ha treballat mai. A més a més, el detectiu reconeix que es podria haver equivocat de persona, ja que va basar la identificació en una foto borrosa, sense més comprovacions.
Anem a pams. Identificació penosa no pot ser igual a fals testimoni, com a molt podríem parlar d'un error o de negligència, suposant que realment s'hagués equivocat de persona.
Quant al tema de les proves. M'agrada que només amb el testimoni del detectiu n'hi hagués prou. Sempre he dit que els detectius no fem reportatges de vídeo o foto, fem investigacions on, tot sovint, hi adjuntem proves en forma de vídeo. El plantejament és força diferent. Dit això, cal tenir present que sempre hem d'intentar reforçar les nostres afirmacions amb el màxim de proves, siguin del tipus que siguin. Segons l'informe, el detectiu va realitzar fotografies que van sortir molt fosques i no van poder ser aportades a l'informe. Pregunta: perquè no hi va tornar? Suposo que el pressupost no donava per més o el client no ho va voler.
En tot cas, el que queda clar és que els detectius, des del moment en que amb les nostres actuacions perjudiquem els interessos de tercers, legítims o no, ens hem de tapar l'esquena. Pel nostre bé i pel dels nostres clients. Crec que cada cop seran més habituals aquesta mena de demandes, bé sigui per recuperar uns diners, bé per aconseguir la nul·litat de les proves en suposats casos de coaccions i amenaces.
Proves, proves i més proves!
Comentaris