Passa al contingut principal

Proporcionalitat, idoneïtat i necessitat

Segons el Tribunal Constitucional, aquests són els principis que han de regir les investigacions encarregades als detectius privats. És evident però, que tot i semblar molt clar, aquests requisits poden estar subjectes a múltiples interpretacions.

Això és el que ha passat en un cas conegut recentment. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha reprovat la utilització de detectius privats en un cas laboral. En primera instància es va considerar que l'informe dels investigadors demostrava que un empleat tenia un comportament aparentment deslleial: tenia una empresa paral·lela, on tot sovint hi passava la jornada laboral, dietes i despeses que no reflexaven la realitat, ús inadequat del cotxe d'empresa i d'altres menudències.

Doncs bé, el TSJM ha considerat que fer-lo seguir per detectius era excessiu i s'han vulnerat els drets del treballador. En aquest sentit, en l'article referenciat al final, en Jesús Domingo, expert laboralista soci de Ernst &Young Abogados, comenta que:
la proporcionalidad se entiende aquí en que “el seguimiento al trabajador debe durar tan sólo hasta que se tenga un conocimiento cabal, pleno y suficiente de los hechos imputados”. Respecto a este punto, la sentencia revela que el espionaje no se interrumpió tras conocerse el supuesto delito de violación de confidencialidad. Además, para desvelar ese comportamiento “el uso de los detectives debe ser un medio idóneo, de forma que si existen otros menos invasivos de la intimidad de los trabajadores, deberían respetarse primero”.
Val a dir que estem davant d'una investigació que es va perllongar diversos mesos i va incloure múltiples tècniques: seguiments, investigació mercantil, etc. A més, segons el tribunal, s'hauria d'haver controlat l'activitat del treballador tot demanant-li més sovint els informes de visites, o bé renyant-lo quan no anava a treballar injustificadament ("llamándole al orden", diuen).

En tot cas, la sentència conté elements que, personalment, considero força irritants, com referir-se als detectius dient:
la utilización de un espía para tomar conocimiento de ellas [las actividades], es un medio todavía más perverso, si cabe, que los aparatos de escucha o dispositivos ópticos, porque carece de la objetividad de éstos y ofrece una versión subjetiva, tamizada por el filtro de la persona que la transmite y que, además, no es imparcial sino que actúa por cuenta y órdenes del destinatario ilícito de la información recogida.
Sense entrar a valorar el cas en qüestió, que desconec, referir-se a la nostra professió amb aquestes paraules reflexa un gran desconeixement de l'activitat diària dels detectius. Si alguna cosa tenim clara, és que hem d'obtenir proves lícites i el més objectives possibles, precissament per evitar interpretacions errònies en els tribunals. Es podrà valorar la licitud de les proves, la seva idoneïtat i d'altres característiques, però dubtar així, a grosso modo, dels professionals que en moltíssimes ocasions ajudem a que la veritat s'apropi a les sales de vistes, em sembla una manca de respecte.

Afortunadament, tot i tenir present qui ens ha contractat, en general els tribunals es remeten a les proves, les proves i les proves.

Més informació:

"Los tribunales reprueban el uso de detectives para espiar al trabajador"
09/02/2008 - Expansion.com

Sentència complerta
09/02/2008 - Expansion.com

Comentaris